ESCRIPTURA CREATIVA
Aquesta activitat consisteix en fer una història a partir d'una frase i escriure-la a diferents mans.
L'home de la gabardina introduí el sobre dins la bústia.
Hola, em dic Jana i com cada matí la mama va a buscar el correu a la bústia.
De mentres esmorzo veig com la mama entra a casa i hm dona un sobre molt gran, em poso molt feliç ja que és la primera vegada que tinc correu, al obrir i veure que hi ha, la mama pega un crit.
Li vaig preguntar que passa, perquè va fer el crit, em vaig fixar ibera un paper on hi havia un dibuix de la meva família.
Vaig observar el dibuix amb més atenció i vaig veure una cosa estanya, no sabia qui era, vaig preguntar a la mama, al papa i tots ficaven cares rarisimes i em donava la sensació de que m'ignoraven.
Tenia clar als meus 11 anys que si volia endevinar alguna cosa sobre aquest home, tenia que ser jo mateixa qui investigués sobre ell ja que els meus pares no hem dirien res.
Quan van passar uns anys, vaig emprendre el viatge d'anar a buscar aquell home misteriós.
Vaig començar tornant al meu barri i vaig anant preguntant als veïns si coneixien a aquell home.
La gran majoria o bé no sabia res o bé s'anaven corrents, però de sobte un home gran, d'aproximadament uns 75 anys em va cridar i em va dir que ell savia qui era aquell home.
Em va dir que el coneixia des de que era petita pero un día sense dir res es va anar i que no en sabia res d'ell des de que es va marxar.
L’home li va dir que ell sabia on vivia i li va donar la direcció, ella no s’ho va pensar i va anar.
Era una casa antiga, cuasi reduïda, al principi em va donar una mica de por, però la curiositat era més gran, em vaig armar de valor i vaig trucar al timbre.
Quan em van obrir la porta, era un home, alt i vell.
Ell de seguida em va reconèixer i es va llençar a donar-me una abraçada i em va dir:
-Has trigat però per fi ets aquí.
Jo no sabia que contestar-li, tenía moltíssimes preguntes per fer-li.
Em va convidar a passar a casa seva, així que ho vaig fer, encara que la casa per fora estava malament per dintre era totalment diferent, era moderna i molt ample, em vaig seure al sofà, i primer de tot em va dir:
-No tinguis por filla meva, per fi estem junts un altre vegada.
Em vaig quedar una mica sorpresa que em digues aquelles paraules sense coneixem de res, llavors li vaig preguntar que perque sortia en el dibuix que vaig agafar de la bustia quan jo era petita.
Estava indignada no volia saber més em sentia enganyada per la meva propia mare sentia que la meva vida havia sigut una mentida. No entenia perquè no m'havia vingut a buscar o ha veurem alguna vegada.
Ell em va dir que era complicat, ell era el majordom, que ell i la meva mare estaven enamorats però que no es podien casar per la diferència d'edat i la seva situació, i que quan ella és va quedar embarassada li van despatxar, però que ell sempre l'ha estimat i que sempenedia de no estar amb ella. Després d'això va fer un últim sospir i va morir amb un somriure a la boca.
DECÀLEG DEL CONTE
Els contes obren les portes a la imaginació i la fantasia dels
infants.
El conte proporciona plaer i gaudi per si mateix.
Tenir en compte l’etapa madurativa de l’infant.
El conte mobilitza tots els sentits.
Ritual: Aconseguir que tothom entri a la màgia del conte.
L’educador ha de mostrar entusiasme a l’hora de la narració.
Reforçar el conte amb recursos diversos (visual, gestual,
titelles..)
L’element fonamental per transmetre la cultura popular.
Primers col·loquis mare-fill/a i per extensió mestra- infant.
Donar seguretat al infant: el conte popular, comença i acaba
bé.
ACTIVITAT “ La importància de les paraules”
En l’escola bressol volem donar valor a les paraules que transmetrem als nostres fills i filles.
I per poder mostrar la importància de les paraules positives em dur a terme un experiment, que en un principi pot ser escèptic. Aquest experiment es realitza amb arròs. Durant quinze dies dos gots d’arròs bullit seran exposats al estímul diari de paraules, un got rebre paraules positives i l’altra paraules negatives.
Als pocs dies comencem a apreciar com l’arròs que rep estímuls d’odi comença primer a podrir-se, i així fins que acaba amb el 85% de la seva quantitat completament amb fong. En canvi el got que ha rebut durant tots el dies paraules boniques encara que hagin passat els mateixos dies encara aguanta en bones condicions.
Aquest experiment és converteix en un canal de reflexió sobre l’ús de la paraula i la petjada que podem deixar en un infant sinó li donem les paraules adequades.
Des de l’escola us animem que dueu a terme aquest experiment a casa, i així poder compartir la vostra experiència amb la família, i com nosaltres fer una reflexió sobre el bon ús de les nostres paraules.